Castell de somnis de Francesc Aguilar

Jo abans era un emprenedor optimista, disposava de mitjans econòmics folgats, era una persona sana que estimava i era estimat pels meus. Pensava que la felicitat raïa en els bens materials i la posició social. També era una persona inquieta, però, i en una ocasió vaig sentir una conferència del gurú el nom terrenal pronunciable del qual és SibaRita-Esgita-Aml’harem- Ahlapatalayana ( ja que el seu Sant Nom extermina els impius que ho gosen pronunciar). Les seves paraules van ser la revelació, una revolució que va il·luminar el meu camí….

(Al costat, com veig jo el meu gurú)

Em vaig adonar que la meva vida era intranscendent i superficial: Sí, la meva dona m’estimava i jo a ella, tots dos érem templats, educats i alternàvem en els ambients més avantguardistes i influents; Sí, els nostres fills eren fantàstics, molt millors que nosaltres, més guapos i intel·ligents, ens estimàvem i nosaltres els donàvem tot allò que necessitaven; sí, els meus empleats m’admiraven per l’eficàcia, les dots de comandament i la meva dedicació a l’empresa que no minvava la atenció i tracte personal cap a ells, etc…Sí, tot això estava molt bé, però totes aquestes categories humanes eren vanes i peribles, que no representaven la profunda essència de la realitat ni del meu ser.

Vaig seguir l’estel enlluernador del meu guia i vaig deixar de banda els meus amics perquè apreciaven en mi la simpatia, que jo fòra divertit i que animava les reunions, però no valoraven els trets espirituals fonamentals que ens unien a la realitat numinosa de l’ésser.

Aleshores vaig aprofundir en l’ego còsmic i em vaig divorciar de la meva dona, amb qui vaig perdre l’educació i va sentir quatre coses ben dites que pensava d’ella. També em vaig barallar amb els meus fill i després els vaig retirar les ajudes que no es mereixien.

En el camí de la recerca de la transcendència en la meva existència, els empleats i col·laboradors més competents em van abandonar i deixar el treball pel meu mal caràcter.

Em van començar a anar malament els negocis, segons jo anava fent el camí ascètic del món de les aparences al món de les essències. Vaig haver de vendre tot el meu patrimoni per pagar els deutes i vaig acabar pobre i tot sol.

Tinc molta fe en el camí obert pel guru (el Sant Nom del qual extermina els impius que ho gosen pronunciar) SibaRita-Esgita-Aml’harem- Ahlapatalayana. Per cert, a les societats financeres associades al seu nom terrenal vaig regalar més que vendre ( tot siga per la causa) els meus negocis quan vaig patir la crisi a l’empresa.

Tinc esperança que avançant per aquest camí de renuncia als emmirallaments trobaré en aquest món alguna o algú que m’estime per allò que sóc de veritat, que m’estime pel jo pregon, per mi mateix, i no pel que aparente ser: brut, lleig, antipàtic, inútil, pobre i malalt.

I conte contat ja s’acabat.