Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
27S transició nacional de Catalunya (1). Com i cap a on?
Les opcions proposades per na Marta Rojal en “Independència sí, però amb tu no.” no en són opcions reals cap de les tres: 1) esperar que tots els ‘indepes’ es facin d’esquerres o 2) que tots els d’esquerres es facin ‘indepes’, o 3) arreplegar tots els vots ‘indepes’ i córrer a fer la independència el 27 S.
Cap de les tres opcions és camí o sortida de Catalunya de l’atzucac. Les dues primeres són difícils per no dir impossibles, sabem que no en són de solucions. La última conté tot un símbol en una frase: “córrer a fer la independència el 27S”. Valor simbòlic ja que conté una idea que pot anhelar i compartir molta gent però que no descriu una realitat verificable concreta.
En primer lloc sabem que encara que majoritàriament la societat civil de Catalunya fes un pas més i votés el 27S de forma aclaparadora “Si a la independència”, a l’igual que va passar el 9N, això no implicaria una subsegüent acció institucional posterior tan rotunda com la mostrada per la ciutadania i ni molt menys la immediata independència plena de la nació en un estat sobirà el dia 28S.
En segon lloc, la resposta institucional no és mecànica com un resort escrit en el destí de l’univers. Els objectius d’aquesta independència o models de país i els procediments per assolir-los són virolats. Són molt diferents els objectius d’Unió i els de les CUP. I això no es pot amagar.
El votant té dret a triar entre les diferents opcions. Però encara més, el votant té dret a poder triar el procés cap a la independència més obert a la participació ciutadana en tot moment, aquell que li garanteixi que el 27S no ha signat un contracte amb lletra petita que li tanca opcions de decisió i sobirania posterior. Hem de poder saber si la independència que votem és la cadena que ens nuga a la UE de la troica, l’OTAN i el FMI, el deute il·legítim, el TTIP i les despeses militars o per contra és un veritable alliberament i empoderament popular.
Per tant el 27S hem de poder votar un procés complert de principi a fi d’independència i sobirania plena popular. Ha de ser molt diferent el 27S, per exemple, de quan vam votar d’una vegada per totes la constitució de 1978, quan en una votació tancada per sempre més es va votar la cadena que ens nugarien al coll pels segles dels segles.
El 27 S, hem de poder triar el camí cap a la independència que ens garanteixi més sobirania popular. Una vegada triat, alehores córrer amb les cames al cul. També podem córrer en moto. Compte però, sense escoltar en Duran, que acabarem en la direcció contrària.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La independència és una cosa i la constitució una altra. Hi han Estats que no tenen constitució escrita, i ben bé que van (o, si més no, van igual de malament que altres).
Els qui volen lligar la independència a una constitució estan errant el joc democràtic.
Personalment no vaig votar la Constitución del 78 perque era un pack tancat amb masses cosses que no podia estar d’acord en aquell temps (i ara). A part de que volia ser un xantatge.
I dir que la independència s’ha de fer sota uns parametres d’un hipotètic “alliberament i empoderament popular”, i anteriorment haver donat les claus d’aquest alliberament i empoderament popular, és no saber el que és l’alliberament i empoderament popular i la independència.
Tot és massa semblant a un xantatge… I ho dic per aquesta cantarella suposadament esquerranosa i també per l’absurd procés signat per CDC, ERC, ÒC i ANC.
La independència no pot anar lligada a una constitució preestablerta, sigui quina sigui aquesta constitució. El normal -i el més honest, al meu parer- és, primer, conseguir la independència, i desprès ja es parlarà de si cal una constitució escrita.
Com cantava l’Ovidi Montllor [“Ja no ens alimenten molles; ja volem el pa sencer”]: no em veuran pas menjar a un restaurant on no pugui menjar vegà.
Atentament
JRRiudoms, en la intenció de donar agilitat a les idees, potser la meva exposició dona a entendre que penso que el dia 27S es vota una constitució, quan en realitat sé molt bé que elegim uns diputats al parlament autonòmic.
D’altra banda però aquests diputats presenten un programa electoral de què faran en un any i mig els d’Artur Mas (no sé si seran de CIU), els famosos divuit mesos de Mas, i la resta d’opcions electorals no sé si per divuit mesos o quatre anys.
Però segons el partit i programa electoral guanyador d’aquestes eleccions del 27S el govern potser molt diferent en un cas i un altre, i crec que alguna de les opcions amb possibilitats de guanyar proposen totes dues coses, a saber: independència i procés constituent, no sé quina primer o totes dues a la vegada.
I de com es cuina tot això depenen en gran mesura els resultats, que és l’argument que exposo.