Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

7 de setembre de 2013
0 comentaris

La primera nyespla.

En una vesprada de primavera el pare llig al saló i el fill juga i fa sorolls imitant els del camió. El pare li diu que calle, que vol llegir. El xiquet calla i ara se li ha tallat el joc, no recorda què feia però escomença a fer el cavall per l’habitació, corrent d’un extrem a l’altre de la cambra.

Les llums del capvespre entren per la finestra i la barreja amb la llum artificial que il·lumina la lectura del pare excita el xiquet, que cada vegada que en forma de cavall gira volta, es troba amb una llum diferent.

El pare li torna a dir seriosament que calle, el xic para en sec i observa la situació, el pare continua llegint, el cavall corre poc a poc sense fer soroll, a cada volta les llums l’exciten més i el cavall inicia tímidament a renillar, a cada volta s’entusiasma més corrent i renillant, fins que PLAS!

Un dolor sobtat i conmocionant a la cara, li fa para i reaccionar . Engega a plorar a llàgrima viva. El dolor intens que li crema  tota la galta s’ho ha proporcionat el pare amb la mà. La nyespla del pare li fa abandonar el joc i aterrrar en el món real. Per què m’ha pegat?

Francesc fa un exercici extraordinari de memòria que perfora la dimensió equina, la forma humana i el segon advertiment, el món del cavall, torna la forma infantil, el primer advertiment i el camioner-camió que vola pels carrers.

Aquesta reconstrucció dels aconteixements li donen una dimensió nova i més exacta de la seva posició en les relacions de l’entorn patern- filial que anirà perfeccionant amb els anys.

12. La primera nyespla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!