Castell de somnis de Francesc Aguilar

Avui
és dia de festa de l’enemic. Vull dir, dels espanyols. Els carrers
del Grau de Castelló estan tranquils i silenciosos com un diumenge.
Suposo que Castelló també estarà tranquil·la. No tinc ni idea de les
celebracions oficials i si per ací en fan alguna, a
València sí que en fan segur.

Castelló
de la Plana i la seva àrea metropolitana (Almassora, Vila Real,
Borriana, Benicàssim, Borrriol, etc) és una zona fabril i febril
amb veu pròpia al món, Culturalment i social té personalitat
pròpia, no és un barri de València. Fundada
com a ciutat lliure cristiana a la Plana per JaumeI el Conqueridor, Castelló té
una mesura suficient de ciutat que encara et permet travessar-la
caminant.

Amb
el corredor mediterrani de veres seria un luxe viure, veure i beure
des de aci la moguda intercontinental, però sembla que les
intencions dels poders espanyols és demostrar que és més
mediterrània Madrid que Almeria o Màlaga i Castelló ens la
col·loquen al cul de sac del ramal de València, ja que el ramal
principal aniria de Barcelona a Madrid.

Tornen a marginar Andalusia
d’Europa, suposo que en Duran anirà al bar a celebrar amb els amics
i col·legues polítics del PP. I Castelló no tindrà un futur tan febril i fabril, suposo que continuaran també els Fabras, Carlos i Alberto, que no són parents entre sí però que són amics i companys que comparteixen partit de remenar l’olla de dretes.

Avui
per a mi és dia feiner, encara que al País Valencià es celebra i
tinc dia lliure per llei. És feiner per a mi en el fons de la meva
conciència catalana individual però faig vaga contra les retallades
també de forma individual sense posar-me d’acord amb ningú per
arribar a cap pacte i no faig res que no em vingui de gust.

M’hauria agradat anar a Madrid a cridar a l’enemic Joan Carles, Zapatero, Rajoy, Chacón i la cabra de la Legió, però com ja no deixen apropar-te, igual com passat a Barcelona a l’acte de Rafael Casanoves a la diada, avui vaga total al meu retir grauer i així
que me posat a escriure.

Tenim la sort que encara ells mateixos relacionen la hispanitat amb exèrcits per terra mar i aire, i no la celebren el dia de la caritat del domund, per exemple. Esperem que l’espírit  recargolat vaticà no penetre tant als think tank espanyols.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!