Castell de somnis de Francesc Aguilar

Entre d’altres n’hi ha dos tipus de partits polítics: Un tipus són els autoanomenats partits de govern, partits poderosos i nombrosos amb idearis polítics poc transformadors i amb la missió de gestionar les coses com estan. Després n’hi ha un altre tipus de partit que quant més menuts les seves aspiracions són més grans i trencadores, aspiren a canviar radicalment la societat, l’economia i el sistema polític, amb metes utòpiques i llunyanes.

Dins el primer esquema hi serien CIU i el PSC (monarquia franquista i Espanya de les autonomies, gestió del pressupost dia a dia, corrupció i trafic d’influències) dins el segon les CUP, PSAN, SI, etc (Països Catalans, república catalana, independència, socialisme). Així era més o menys, macropartits amb microprojectes polítics per omplir butxaques i micropartits amb macroprojectes inassolibles amb el personal i mitjans disponibles.

La situació actual però, ha canviat l’esquema. Com deia el lema de la manifestació d’avui “S’HO ESTAN CARREGANT TOT”. Els partits de govern són incapaços de tirar endavant el país i sembla molt més creïble un futur amb canvis profunds que mantenint les polítiques suïcides actuals. És més versemblant una revolució per sortir de la crisi que continuar aquesta gestió dels partits de govern de la mort lenta i cada dia més ràpida del país.

Catalunya se’n sortirà abans com a estat independent que esperant ordres de Madrid de com ens hem d’enfonsar definitivament. Catalunya ha d’aspirar a la independència, es ja qüestió de supervivència.