Castell de somnis de Francesc Aguilar

(Aquesta carta anònima la vaig trobar a la bústia en un full doblegat en quatre parts)

Fes un petó a una persona estimada quan llegisques aquesta carta. Aquesta carta ha estat enviada per donar-te sort. La carta original és a València i ha donat dinou vegades la volta las Països Catalans. Ara, la sort t’arriba a tu. Tindràs sort als set dies de rebre aquesta carta, sempre i quan tu també l’enviïs.

NO ÉS CAP BROMA. Remet les còpies a la gent que consideris que fretura bona sort. No enviïs diners ja que la sort no té preu. No esquinces aquesta carta, l’has d’escampar en cent seixanta-vuit hores.

Un Conseller de la Generalitat va rebre cinquanta milions d’€uros i els va perdre, ningú sap on són, perquè va trencar la cadena. Vicent Bertran va perdre la seva dona per una estranya malaltia als deu dies de rebre aquesta carta per no fer-la córrer. Malgrat tot, abans de morir la seva dona va guanyar vint milions d’€uros a la loteria, set dies després que Vicent va decidir tirar a la bústia de correus aquesta carta. Si et plau, expedeix com a mínim tres còpies d’aquesta carta i espera veure quina cosa et passa en set dies.

La carta ve de Lleida i va ser escrita per Antoni Martí i Puig, un sacerdot cabalista català. Donat que la carta ha de tornar a fer la volta als Països Catalans, cal que almenys facis tres còpies i les trametis als teus coneguts i amics. Després d’uns quants dies rebràs una sorpresa. Això és veritat encara que no siguis supersticiós.

Té en compte els fets següents:

Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, va rebre la cadena en 1996 i li va demanar a la seva secretària que fes deu còpies i les enviés; així ho va fer i pocs dies després va guanyar la loteria, i després va tornar a guanyar la loteria, i després també va tornar a guanyar la loteria etc. i altres coses meravelloses li van passar. Fèlix Millet, un empleat d’oficina, va rebre la carta. Va oblidar enviar-la en cent seixanta-vuit hores i va perdre el seu treball; quan va trobar la carta de nou va enviar sis còpies i pocs dies després va aconseguir una fantàstica ocupació al Palau de la Música Catalana. Sebastià Fuster la va rebre i no creient res, la va llençar; nou dies després va morir. Iñaki Urdangarín només creia en la carta als reis però quan la va rebre va fer cas de la infanta i la va reenviar a Jaume Matas i Francisco Camps. Iñaki va tenir molta sort i els altres dos també, però es va oblidar d’enviar la tercera carta a Rita Barberà i per això ara ho estan passant malament.

SI ET PLAU, NO ENVIÏS DINERS

SI ET PLAU, NO IGNORES TOT AIXÒ: LA FORÇA HI ÉS AMB TU