FINESTRA FOTOGRÀFICA

5 de març de 2025

Quan arriba Xerta, l’aigua del riu, després d’haver estat sorpresa per l’inesperat l’assud —l’enginyosa resclosa humana—, després de veure com li restaven part del seu corpus en dos canals, un a cada banda…, un cop superats aquests obstacles, discorre tranquil·la i mansa. En el seu pas per Xerta, les molècules supervivents de la sacsejada marxen empeses pel seu mateix corrent, alegres i confiades; banyen amarradors de lleure, ribes i joncs, deixen que el cormorà negre li trenqui la capa i s’endinsi afamat en les seves entranyes a la recerca d’algun peix despistat; fins i tot, s’atreveixen elles soles a separar-se, tot formant alguna petita illa, per a continuació tornar a ajuntar-se.  I les tonalitats verdes, ocres i grises del paisatge fan que ja no recordin que —tan sols uns minuts abans— van estar a punt també de caure en la trampa.