2 de febrer de 2025
.
Una de les obres d’enginyeria més espectaculars de les Terres de l’Ebre (si no la que més) comença aquí, a Xerta. Gràcies a la gran resclosa o assut i el sistema de canalització, conjunt finalitzat a principis del segle XX (però que de la qual hi ha treballs documentats del XV), pot desviar-se una part d’aigua del riu cap a un ample canal de rec; cap a dos, de fet: el dit de la dreta de l’Ebre (l’inici del qual veiem a la primera imatge) i el de l’esquerre, al terme de Tivenys.
Al llarg del seu recorregut (d’uns 50 km cadascun), tot un estol de comportes laterals alimentarà les corresponents arquetes d’emmagatzematge. Des d’allà, i en funció de les necessitats, l’aigua de rec acumulada serà distribuïda per les séquies, després que el pagès hagi obert i regulat la vàlvula que li pertoca. Així, cada arbre fruiter —sigui olivera o taronger—, cada tomaquera, col, enciam o cada metre quadrat d’arrossar disposarà de la seva dosi d’aigua.
(Sistema de rec a partir d’arqueta i séquia)
Els dos canals, més o menys paral·lels a banda i banda del riu, travessen pobles, ciutats i camps de conreu fins a la zona del Delta, on drenaran cap al riu mateix, no gaire lluny de la desembocadura d’aquest al mar. Això sí, abans de fer-ho, en sorgiran múltiples ramificacions líquides, com les branques d’un gran arbre, que s’estendran per tota la planúria agrària.
El cèlebre “Lo riu és vida” —emblema d’aquestes terres— és més que evident, sabent a més que ambdós canals i els seus efectes sobre l’entorn permeten igualment l’hàbitat indispensable per a tota classe de flora i de fauna. Només que hom passegi una mica pels seus paratges, veurà que la frase queda del tot demostrada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!