25 Desembre, 2016
Volia escriure un poema de Nadal …
Volia escriure un poema de Nadal,
on sortís la Verge, el Nen, i en Josep, el pare,
però avui he sentit la ràdio tot dient
que no hi havia treva encara.
Volia escriure un bell poema de Nadal,
on brillés intensament l’estrella,
i tot just sortir al carrer,
he vist gent que demanava i suplicava sense espera.
Entossudit encara, he intentat rimar paraules
que expressessin l’alegria de les taules,
però les notícies de la tele deien, un i un altre cop,
que massa llars les passaven sempre magres.
– Però si resulta que ara, estar ja contents tocava,
doncs a l’empresa gaudim de merescudes vacances!
– I què passa noi, amb els qui encara
de feina no n’han trobada?
Reivindico no obstant en aquest full,
que encara que ens dolgui massa,
puguem celebrar Nadal
aplegats com sempre acaba,
però no deixem de pensar
en qui pateix guerra, fred, misèria o gana,
i en els qui fugen dels conflictes, i no tenen
on poder refugiar-se.
Volia escriure algun poema de Nadal,
on els Reis d’Orient i els seus regals
tot ho arreglessin,
amb la joia de la pau, l’amor i la confiança,
però m’ha sortit aquest intent,
amb polsims d’angoixa, d’enuig i de ràbia,
i no sé si també, potser,
amb certa dosi d’esperança.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La dosi d’esperança hi és, sempre. Bon Nadal Francesc.
Bon Nadal Roser,
Bon Nadal i abraçada, sense deixar de pensar en aquells que pateixen
Bon Nadal Victòria.