25 de setembre, 2019
Parlar de Vic, porta implícitament a associar el seu nom a la gran i porticada Plaça Major, epicentre de les principals activitats de la comarca, a la façana de la Catedral, al pont romànic sobre el Mèder, o a les restes del magnífic Temple Romà, enclavat al bell mig del cas antic de la ciutat, al Palau Episcopal com també a la gran quantitat de cases senyorials més que centenàries, distribuïdes pels carrers empedrats que envolten el Call jueu.
Vic és per si mateixa una joia arquitectònica, que traspua antiguitat i solidesa. Però resulta igualment engrescador observar com d’altres construccions modernes s’integren perfectament dins l’entramat històric. Tal és el cas de l’edifici del Teatre Atlàntida, arrapat al territori, o la zona urbanitzada dels jardins de Jaume Balmes, a tocar del riu. I es pot també observar en detall com molts edificis actuals d’habitatges, tot i estar sotmesos a la funcionalitat contemporània, procuren adoptar un estil que no s’allunyi massa dels canons d’elegància predominants a la ciutat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!