9 de juny de 2025
El cafè Carmeta’s, situat al bell mig de la fabulosa illa de vianants del centre de Gavà, no és un cafè qualsevol. A part de la seva exquisida coca casolana que preparen les dues Carmes que el regenten, l’acollidor establiment és també un racó d’art, on gràcies al voluntarisme del Henry Sorribas, dinamitzador cultural de la ciutat, s’hi van celebrant exposicions de forma habitual. I aquí, per la intermediació de l’Enedina Martin, bona amiga d’anys, van convidar-me a exposar-hi.
El tema triat, fotografies inspirades en el meu últim poemari, VAPOR D’ALÈ. I ho faria acompanyat del meu amic Pep Mola —de Tortosa— (tot un mestre del revelatge en blanc i negre), amb qui acordarem escollir nou dels poemes del llibre i fer-ne cadascú la seva interpretació. Així, durant les últimes setmanes, les divuit fotografies anaven prenent forma; unes, realitzades per un músic de professió i fotògraf passional (el Pep); les altres, per un antic enginyer reconvertit en escriptor i, des de sempre, generador d’imatges.
Arribat el dia de l’inici de la mostra, ens trobem a migdia a la cafeteria i muntem entre cinc (Provi, Francesc, Henry, Pep i Enedina) una cadena de treball: neteja exhaustiva de marcs, inspecció i retirada de pics de pols a les fotografies, fixació del plafó posterior, comprovació del resultat i col·locació d’etiquetes que indiquen el títol de cada obra.
Després d’un bon dinar a la fresca, a la tarda inaugurem l’exposició, alhora que parlem del llibre de poesia, responsable inicial d’aquesta aventura. I el públic gavanenc resta ja en condicions de poder gaudir —mentre uns prenen el tallat o la infusió, o bé accedeixen al convit de cava i pastís— de la seqüència de les imatges: “Vent a la finestra”, unes flors rere una cortina / el vestit clar, penjat contra un fons negre. “Si la llum és temps…”, ombres a contrallum a la boca del metro / sortida de Sol entre núvols de cabretes. “Intuïció”, la noia enfila l’escala mecànica de l’estació / un rostre en penombra, reflexiu. “Fugida”, pel conducte interior d’una xemeneia / o per un túnel de la Via verda. “Esquerda”, xoc de masses d’aire en tempesta / el forat a la muralla centenària fa aparèixer la ciutat. “El mar”, un patí de vela navega entre siluetes ancorades al moll / una dona observa l’horitzó. “Capvespre”, posta de Sol al turó / Tortosa il·luminada i, més enllà, la vall de l’Ebre. “Perspectiva”, silueta humana al fons del passadís / footing al parc. “Aquesta nit”, habitatges filtrats pel vapor d’alè / últim cop d’ull a la pantalla… Ah!, i tot plegat, en una escala de grisos immaculada.
Podeu visitar-la fins al 31 de juliol (de dilluns a divendres de 8 a 20 h, i dissabtes de 8 a 14 h), al carrer Màrtirs del setge de 1714, núm. 7, de Gavà, on també trobareu a disposició el poemari.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!