FINESTRA FOTOGRÀFICA

Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.

17 de desembre de 2016
7 comentaris

València, entre tren i tren

17 de Desembre 2016

IMG_20161209_141527-c1

El passat cap de setmana vaig tenir el plaer de poder participar en la trobada de blocaires de Vilaweb a la Vall d’Albaida.  Havia de viatjar en tren des de Barcelona fins a Xàtiva, però volia aprofitar l’ocasió per aturar-me a la capital i trepitjar, ni que fóra per un parell d’hores, el cap i casal, que em venia de passada.  Així doncs, vaig comprar un bitllet doble, el primer d’Euromed fins a València, i un segon de Talgo que completava el trajecte.

Arribava a l’Estació Joaquim Sorolla, d’estil nítidament funcional, cap a migdia.  Tenia per davant poc més de dues hores lliures entre tren i tren que miraria d’aprofitar el possible per visitar alguna cosa d’aquesta ciutat per a mi mig oblidada, i de la qual només en recordava petits flaixos de comptades i fugaces visites anteriors, (els ponts sobre el Túria, les Torres de Serrans, i poca cosa més).

I és clar, un espai de temps tan breu no dóna per a molt, t’orientes amb el Google, camines badant una estona, pares a dinar, i de cop i volta et trobes que ja és l’hora d’enfilar cap a l’altra estació, ara la del Nord, en aquest cas modernista i per descomptat molt més genuïna i atractiva.

No vaig poder veure doncs la Catedral ni el nucli antic, ni arribar-me fins al riu, ni revisitar les Torres, ni el Palau de la Generalitat, ni evidentment el port, ni la ciutat de les Arts, o menys encara l’Albufera … però si deambular una mica pels barris adjacents de La Roqueta i Arrancapins, on hi vaig notar aquell glamur de les petites grans ciutats amb cert ambient de poble, en un entramat de carrers perpendiculars a la manera de petit eixample.

Més tard ja a Xàtiva, a mitja tarda em recollien amablement dos companys blocaires, L’Enric de Tavernes, i la Roser, sempre hiperactiva, per cobrir en cotxe els 20 km finals fins al petit poble d’Otos, on uns amfitrions immillorables ens esperaven amb tot un seguit d’activitats organitzades per tal que gaudíssim d’una intensa però també distesa estada.

Així, vam combinar conferències i tertúlies sobre blocs i alta política amb àpats i concerts. Per arrodonir la trobada, i com a cirereta del pastís, una ruta cultural recorrent alguns carrers del condensat nucli urbà, atapeït de rellotges de sol ben particulars, cadascun d’ells una petita joia tècnica i artística. Ens guiava i instruïa en la qüestió el polifacètic Joan Olivares, mestre de cerimònies i artífex d’alguns dels ginys horaris.

Ens emportem cap a casa la vivència de dos agradables dies, per memòria del lloc i les persones, i podrem intercalar en el nostre dia a dia els records del bell jardí de l’Ajuntament, amb el rellotge de Basset, de l’hostal Les Senyoretes (un petit museu en sí mateix), de la vetllada musical amb Miquel Gil i en Botifarra, de L’Olleria i les campanes d’Ontinyent, i de l’ambient fred a l’altell de l’edifici durant la tertúlia del matí, mentre cadascú de nosaltres intentava desgranar les experiències i impressions que ens motiven a escriure, a mantenir i a divulgar el nostre bloc.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Continúa el problema de poder fer comentaris …… i no sé si aquest apareixerà. Una bona crònica i si com diu l’Àngel tot va succeïr com ho expliques. Jo feria un afegitó de la nostra visita nocturna a Ontinyent i el moment màgic del repic de campanes, tots sols en mig del carreró, la nit, la llum, les campanes …. ens van transportar a un estat de tranquil-litat i pau sublims.

    1. És cert Roser, la passejada per Ontinyent va ser ben especial. Sobretot amb el repic de campanes, que semblava ens esperava, i l’ambient de dins l’esglèsia, que resultava un pel anacrònic.

  2. Ras i curt, intensa, la teva crònica d’uns díes d’immersió completa al País Valencià.
    Vam tenir el goig els valencians del nord de poder conviure amb els catalans del sud i respirar país, conversar de tot, fer descobriments i sentir-nos tots ben arrelats, com a blocaires de Vila Web i com gent de la Mediterrània.

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.