FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

14 d'abril de 2012
0 comentaris

Utxesa (i petita crònica de tres dies a Llívia)

14 d’Abrl 2012

Normalment escric els apunts a partir d’una fotografia que m’inspira algun relat, lloc o pensament en especial. Aquest cop però començo un esborrany sense cap imatge predefinida, però sí amb la memòria posada en un passeig per l’estany, o més ben dit per l’embassament d’Utxesa, que formà part dels tres dies de descans durant aquesta passada Setmana Santa, seguint la nostra particular tradició dels últims anys, de fer estada a casa d’uns bons amics de Lleida.

Així doncs, tot just arrivar el Divendres Sant a la partida de LLívia sota una cel continuament canviant, a estones assolellat, i a estones amenaçador de tempesta, dinàvem plegats un deliciós bacallà fresc mentre fèiem previsions per l’excursió de l’endemà.

Ja dissabte al matí, arribats al pantà, descobríem un indret tranquil i lluminós, encara humit i una mica fangonós per les pluges recents. L’objectiu immediat: “donar el tomb”, encerclar l’estany, que ens dificulta en certa manera la tasca per la seva sinuositat amb continues ramificacions i alguns terrenys urbanitzats gairebé a peu d’aigua.

Però tot això no és cap obstacle per gaudir d’abundants paratges naturals i agradables punts de vista sobre el territori, entre canyissars, dics de contenció, construccions derruïdes, llocs d’esbarjo, horts d’arbres fruiters, fins arribar finalment al Mirador del Molí, petita roca des d’on contemplem una panoràmica de l’indret, i que ens permet divisar el nostre cotxe esperant a l’altra banda de l’estany. Dues hores de passeig entre aigua, sol i nuvolades, calor i aire fred d’un temps cent per cent primaveral.

Després, tarda de descans, sopar de creps de castanya, i jocs de cartes, amb l’acompanyament d’unes copes de cava per celebrar les victòries i consolar les derrotes.

Diumenge de Pasqua:  Esmorzem d’hora per poder assistir a la Missa de Pasqua a la petita parròquia de Sant Anastàsi, en un ambient del tot familiar en que com cada any els nostres amics ens fan partícips de les seves activitats i del seu ambient de comunitat. Senzills cants litúrgics, música d’orgue, poesía, salutacions i abraçades per desitjar-nos que la vida continuï. 

Tornem cap a casa amb l’esperit recarregat i una bona melmelada de peres casolana de regal, que ens servirà per fer més plàcids els propers esmorzars diaris a la humida Badalona, mentre recordem cada matí la generositat, calidesa i l’esplèndida acollida dels nostres estimats lleidatans.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.