18 d’agost de 2025

Tot crema, últimament. Cremen els boscos, sobretot; però el foc mata persones, el bestiar. Amb el seu avanç implacable arrasa conreus i destrueix béns materials, cases senceres, s’emporta records, tota una vida… Però no només: en les darreres setmanes hem assistit a incendis d’habitatges a ciutat, de naus industrials, fins i tot el de la decoració d’un dels carrers de la vila de Gràcia; probablement fortuïts, però també n’hem vist de provocats expressament; i no tan sols al bosc, perquè —segons que sembla— cremar està de moda: cotxes aparcats al carrer, bengales que s’han llançat contra un balcó…
Sí tot crema. I, mentrestant, els dirigents polítics, en lloc de fomentar la prevenció, aprofiten per tirar-se —com sempre— els plats pel cap (qualsevol excusa és bona per intentar enderrocar el contrari). Els cossos de bombers, desbordats en alguns casos, fan el que poden; alhora que el govern —tard i de manera insuficient— envia militars per ajudar en les tasques d’extinció.
L’exèrcit… De què serveix tenir un ministeri de defensa (se n’hauria de dir d’atac, però, és clar, el mot seria massa explícit) que no és capaç de protegir els ciutadans d’aquestes calamitats, que veiem impotents com es perd el patrimoni. Hi ha un moviment, ara a les xarxes, que advoca per menys armament i més bombers; podria semblar una proclama demagògica, però, ben mirat, tenen raó, caldria canviar de paradigma, malgrat que la transformació sembla impossible. Perquè els temps que corren van en sentit contrari: es fomenta el conflicte, la guerra, la mort i la destrucció que això comporta. Aquest (i no apagar cap foc) és l’ADN de la milícia (a pesar dels eufemismes, com la bonica paraula defensa), el culte a les armes, siguin tancs, avions, bombes o els míssils, que no fa sinó generar, a més de morts i misèria, encara més incendis.
Estem atrapats en un món absurd, i regit com més va per més psicòpates. Personatges grotescs amb un poder en aparença il·limitat, i que —per a més inri— neguen que hi hagi canvi climàtic.
Fotografia de l’apunt: Població de Xerta i la serralada del Port (feta abans que aquestes àrees fossin afectades per l’incendi del passat juliol).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies Francesc, molt bones reflexions davant de tanta perdua i dolor 🙏💜
Moltes gràcies, Soco.
Tenim mala peça al teler…