27 de febrer de 2025

Durant uns dies, la Finestra ha estat tancada. Volia obrir-se, però, més enllà dels vidres i dels porticons no s’hi veia res. Algú intentava empènyer-los amb força, una vegada i una altra; i, en quasi d’aconseguir-ho, una inusual foscor envaïa el forat rectangular, escampada per tot el perímetre del marc que l’enquadra.
Però, per sort, som a l’hivern, quan l’aire fred sovint ajuda que les ombres s’aclareixin. I un bon dia, com de manera inesperada, les branques despullades dels plàtans de ribera s’entrellacen per configurar tot de camins —malgrat que tortuosos— contra un fons de boirina blanca. Així, la Finestra pot somriure de nou i deixar enrere la mala astrugància. I, per si no fos prou, en clau ben alta!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!