FINESTRA FOTOGRÀFICA

26 d’octubre de 2024

Endinsar-se pels carrers del casc antic equival a submergir-se en un oasi particular. A pocs metres, el brogit de l’avinguda principal travessava la ciutat; aquí, en canvi, hi ha sobretot el silenci de la pedra; de la pedra que recobreix el terra i les façanes, que provoca aquell eco quan passem sota d’una arcada.

La rereguarda de la Catedral fa d’avantsala a una franja de muralles i atresora restes d’una església; i està amarada per carrers estrets i petites places, on la poca gent que hi ha seu o camina, conversa o calla; mentre una parella passa amb el cotxet de la criatura i un grup de nens juguen a pilota en un racó, donant tots ells al conjunt la noció d’escala.

El nucli antic de Tortosa és testimoni d’un passat esplendorós; la vila, poblada primers per ibers, regida després per romans i musulmans, i reconquerida per cristians, ens aboca a un present en què la multiculturalitat impera. Una ciutat cosmopolita i alhora gelosa de les seves tradicions. El neòfit caminant, que fa poc que resideix a la ciutat, quan es dirigia cap a la moderna biblioteca —la qual presideix una de les places—, ha pogut anar observant l’entorn durant el trajecte: mentre avança, es fixa que un noi entra en una perruqueria pakistanesa, en una reunió d’homes amb túnica marroquina —asseguts en un portal— que fumen i fan petar la xerrada; així mateix, dos joves africans amb auriculars a les orelles se saluden enmig del carrer amb un efusiu xocar de mans i un grup de jubilats ebrencs fan la cervesa a la terrassa d’una cafeteria. Una mica més endavant, una parella de mitjana edat passeja força mudada i dues adolescents amb texans travessen amb pas apressat i uns llibres sota el braç.

Cadascú amb la seva vida, però dins d’un mateix ambient compartit; en un marc de convivència, on les botigues de queviures de productes de la terra es donen la mà amb les que ofereixen altres especialitats foranes, la rellotgeria de tota la vida amb el local que ven fundes de mòbil, els pastissets de cabell d’àngel amb els dolços de gingebre i ametlla… I el caminant no pot sinó pensar que altres ciutats que ha conegut haurien de ser com ho és aquesta.