FINESTRA FOTOGRÀFICA

4 d’octubre de 2024

.       

És el penúltim dia de setembre. Tot sortint de Tortosa i Ebre amunt, sota un cel net i radiant per les pluges de la nit anterior, avancem per la carretera entre camps de conreu d’arbres fruiters a banda i banda. Pel marge esquerre del riu, tota l’estona anem resseguint el canal, que —segons indica el mapa— comença en l’assut de Tivenys, construït una mica més enllà del municipi. I amb la visió continuada al fons de les muntanyes dels Ports, que guarden la vall, arribem al poble. És diumenge al matí; pels carrers —quasi tots guarnits de festa— no s’hi veu, en canvi, pràcticament ningú. No obstant això, uns estendards  penjats arreu ens revelen que el lloc està de festa per tal de celebrar Sant Miquel, Arcàngel, patró del poble. Però, on és la gent?

Caminem, doncs, pels seus carrers deserts, fins a arribar a la petita plaça Major, a peu de l’Església; tot i ser diumenge, res; tampoc ni una ànima vivent. Però, passades dues o tres cantonades, comença a sentir-se una veu que parla a través d’un micro; és el final d’un discurs. Mentre ens hi apropem, la veu cedeix el torn a una música de bolero; una cançó de l’Ana Belén que no sembla gravada, malgrat que es diria que es tracta de la cantant mateixa. Una veu femenina melòdica, sensual, que clama que “… parecíamos dos irracionales / que se iban a morir mañana“, que sona cada cop amb més potència a mesura que ens acostem a un gran cobert situat entre el canal i la carretera; una sala polivalent (cita el rètol de la façana), plena de gom a gom de taules i de gent aplegada per a un esmorzar comunitari, disposada a escoltar el concert en viu que tot just comença.

.

… Ves per on, Tivenys està habitat, i força. I denota tenir molta marxa… Només era qüestió de deixar-se guiar per les notes incipients de la música ballable.

P.D. Felicitats a tots els Miquel! (I, no, la cantant no era pas l’Ana).