FINESTRA FOTOGRÀFICA

29 d’abril de 2025

Des que va començar aquest segle XXI (ja n’hem gastat gairebé un quart), s’han succeït un bon grapat d’esdeveniments excepcionals que, de mica en mica, van retallant la nostra capacitat de sorprendre’ns: avions que s’estavellen volgudament contra gratacels, d’altres amb un pilot suïcida, atemptats terroristes indiscriminats en discoteques, a seus de diaris, atropellaments massius, enverinaments de persones orquestrats per governs; l’epidèmia de la COVID, torrentades mai vistes, tsunamis i temporals destructors, guerres d’extermini (tot i que això no és exclusiu del segle)… I segur que em deixo per anomenar altres exemples. La tendència a l’alça d’episodis inesperats, la certificació de la vulnerabilitat de les societats humanes, posaran cada vegada més difícil la feina als creadors d’històries inventades. Perquè la ciència-ficció, en alguns casos, podria semblar que ja la patim ara.

Vivim, per tant (o ens volen fer viure), en un estat d’alerta permanent. I, malgrat que els avenços tècnics ens faciliten força el dia a dia, també la dependència a aquests hipotètics guanys es fa cada cop més evident. En la gran apagada elèctrica d’ahir va demostrar-se que disposar de diners en efectiu o d’un senzill aparell de ràdio de piles podia fer-nos més servei que mil ordinadors; que llegir un bon llibre de paper amb la llum natural del balcó podia ser un bon antídot contra l’ansietat de la jornada, i que el costum de comunicar-nos preferentment per WhatsApp no deixa de ser un recurs artificiós.

Tot plegat fa evident la nostra petitesa i indefensió, encara que, per contra, potser ajuda a relativitzar els problemes i a saber adaptar-se a circumstàncies adverses i canviants. Com també, els novel·listes del gènere fictici segur que, sigui com sigui, sabran trobar en les escenes viscudes durant aquest 28 d’abril alguna font d’inspiració per a les seves futures històries.