La aigua, amb la seva màgica transparència, es confabula lentament amb la sorra encerclant amb subtils sinuositats uns amants absents del lloc, absents del món … Contemplen l’horitzó pensant tant sols en el seu tresor compartit: L’amor i la tendresa.
… Al seu darrera, la blanca vila és testimoni secret dels seus desitjos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salutacions,
Isabel.