FINESTRA FOTOGRÀFICA

26 d’abril de 2026

“Sencillo” és el títol de l’àlbum discogràfic amb dotze temes de la cantautora Tiza, creades a partir d’uns poemes de Paul Martin. I la nit del dissabte 25 d’abril, a la “Sala B, teatre” d’Amposta (antic taller reconvertit en espai per a espectacles), compositora i poeta, tots dos fent tàndem a l’escenari, van oferir-nos la presentació íntegra del disc.

Des del minut zero, l’aforament de la sala va emmudir, tothom atent a les introduccions que feia el poeta —prosa poètica en estat pur—, que servien en safata de plata cada intervenció de la cantant. Tiza, guitarra acústica en mà, les iniciava desgranant els acords que donarien pas a una veu càlida i harmoniosa.

Durant una hora i mitja de concert, vam assistir a un diàleg intens entre els versos de Paul i els diversos ritmes i les melodies de Tiza, que, amb aquest treball conjunt, han estat capaços de crear una amalgama indissoluble entre la música i els textos. Els temes brollaven amb aquella senzillesa tan característica de quan veus que allò que escoltes no era tan senzill de fer, que al darrere s’amaguen hores d’assaig i provatures, de buscar la dicció acurada, el so perfecte, el matís especial que ha de donar al treball el resultat volgut, la qualitat impecable.

“Sencillo” és un disc fet a partir d’uns versos intimistes que expliquen neguits, desitjos i també frustracions, que traspuen l’interior de l’ànima de l’autor. No són poemes fàcils, com ell s’encarrega de repetir. Així i tot, aconsegueixen transportar l’oient a un estat quasi de contemplació mística, a no voler prendre’s res del missatge filosòfic que s’hi amaga. En paral·lel, les composicions de Tiza resulten tendres o vibrants, punyents o delicades, i fan elevar encara més cada poema, amb una compenetració tan gran que només pot semblar possible a partir del lligam fraternal que ens confessen tenir els dos creadors. Aleshores, ja tot es fa evident: els versos íntims i personals de Paul Martin estaven predestinats a ser reinterpretats per la música de Tiza.