FINESTRA FOTOGRÀFICA

7 d’agost de 2024

Tot avançant pel sender desconegut, més enllà del pròxim revolt no se sap pas què ni amb qui pots trobar-te. Segurament no hi haurà ningú, és el més probable; però pot passar també que la silueta d’un altre caminant vingui cap a tu i es disposi a saludar-te. També podria ser que, concentrat amb les seves cabòries o simplement per descortesia, no digués ni piu; o que anés mirant el mòbil i el xoc frontal resultés gairebé inevitable, si no fos perquè tu vigiles, a pesar que el contrallum solar et dificulta la visió.

Una altra possibilitat és que siguis tu qui va mirant a terra despistat, per por, segurament, d’entrebancar-te o per evitar trepitjar algun regalet marronós com els que de tant en tant hi ha disseminats per les contrades. En tal cas, no gaudiràs del tot de l’espectacle: perquè el Barcelonès és als teus peus, sota la llum rasant de tarda.

Així que, sigui com sigui, més val no badar i contemplar el paisatge. Més enllà de la pau del promontori on ets, de les atzavares i dels pins propers, tens a l’abast ciutats sense fronteres —del tot bigarrades—, vies d’accés, un trànsit rodat —minúscul, des d’aquí— que intenta imposar el seu brogit etern mentre travessa el riu que per fi va ser descontaminat; edificis centenaris, amb història, i noves construccions de formes destacades. Alguna indústria, encara; i, mirant cap a Barcelona, a les zones altes, palaus, basíliques, torres i castells que custodien l’ordre general. I amb tot plegat, sense oblidar aquest mar blavós i immens, d’un horitzó difuminat per la calitja d’estiu.

Mentrestant, respira a ple pulmó l’aroma de pi, en tant que això sigui possible; i, sobretot, saluda al company que et puguis trobar, sigui fent l’invers o el mateix trajecte. S’ho té ben guanyat, igual que tu.

Indret de les fotografies: sota el poblat ibèric de Puig Castellar, al terme de Santa Coloma.