FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

9 d'octubre de 2020
0 comentaris

Sant Pere de Ribes

9 d’octubre de 2020

Sovint és difícil ser del tot conscient a primera vista, durant l’observació directa, de les particularitats o de tots els detalls d’un lloc o d’un paisatge. Diversos factors poden influir a deixar l’atenció dispersa: Si potser fa massa vent o una forta calor, per la pressa del moment o simplement per la saturació en haver estat moltes hores rondant. Per això resulta útil la visualització reposada de la fotografia del lloc, ni que sigui al cap d’un temps.

I d’aquesta manera, el desenfocament inicial d’unes fulles en primer pla ens porten a baixar mirada tot seguit cap a la imponent església parroquial, que destaca amb elegància per la seva gran cúpula central i els dos imponents campanars bessons que es retallen contra el cel. Podem seguint baixant per fer un repàs a cadascuna de les teulades de les cases del poble, per on s’entreveu de tant en tant algun terrat amb roba estesa, a més d’una grua metàl·lica, dissimulada qui sap si expressament, gràcies al to fosc de la pintura.

De fet sí, feia calor aquell dia de mitjans de juny en què l’estiu es delia ja per fer-se present. I des del petit turó de l’ermita propera de Sant Pau, enmig de cactus florits i palmeres i del silenci dominant, podia admirar-se si més no tot el paisatge. Ara però, davant la pantalla de l’ordinador, es pot veure millor cada detall, ampliant això sí la imatge. I així es podran veure les vinyes, les siluetes fosques i llarguerudes de xiprers disseminats aquí i allà, la carretera d’arribada i algun o altre camí, o distingir abans de la massa verda de bosc una gran casa que podria ser una antiga masia. Observarem també com la vegetació de la filera de pujols s’ha interromput artificialment a manera de tallafocs per on passa la línia de cables elèctrics, i ja amb la vista posada un altre cop al blau del cel anem a parar finalment cap a uns blocs de pisos que treuen el cap a l’esquerra de la imatge, que semblen gosar a voler trencar tota la seva màgia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.