FINESTRA FOTOGRÀFICA

26 de desembre, 2017

Les vivències nadalenques d’aquests dies provoquen una estranya barreja de somnis i records, que ens manté atrapats en el despertar del llit, a aquella hora matinera en què es confonen encara les recents imatges de la nit amb la realitat del nou dia que comença.

El nostre present es mou sempre a cavall entre un passat cert i un futur en el qual voldríem ser millors.  Les tradicions sempre hi ajuden, i ens porten a la ment les imatges que vam viure de petits, i que igualment de grans incorporàrem fàcilment envers les nostres criatures.  També la nostra ment és capaç de projectar-les endavant per intuir el rol proper que segurament ens espera.  I si el record falla una mica, sempre és allà a prop indefectiblement l’amic o el familiar, la foto antiga o aquella cançó que ens connectarà amb ell un altre cop.

Som certament una amalgama de records, la majoria afortunadament bonics, aquells que el nostre cervell més fàcilment destria, però també afloren sovint d’altres que probablement preferiríem oblidar, o d’errors que si més no hauríem volgut corregir quan encara era possible.

Les correccions però, només poden fer-se caminant, i amb l’ajut de noves vivències que ens facin de mica en mica descobrir com transitar amb encert per aquest món, de manera que el que fem en el present d’avui pugui ser-nos recordat amb gratitud demà.

(Apunt dedicat a l’Esteve, el meu pare, que va morir fa ja 21 anys)