FINESTRA FOTOGRÀFICA

11 de juliol de 2026

Qui dubta d’en Clint Eastwood és el títol de l’última novel·la de l’escriptor rapitenc Miquel Reverté. Un llibre en clau de novel·la negra, ambientat —com ja ens té acostumats l’autor— al seu poble-ciutat de la costa, a la falda del Montsià. El mar, la pluja, la humitat i els carrers solitaris d’uns mesos hivernals es fan notar ja en la primera escena del relat. Un relat que va resseguint el guió d’un film en ple rodatge, on veurem evolucionar els actors a través de la trama. La trama, per cert, és discontínua, cosa que en un inici podria despistar, però, al capdavall, el que fa és reforçar encara més la intriga.

Amb personatges molt ben elaborats —l’home que es mou per la cobdícia dels diners, la dona que fa el doble joc, el dolent sense escrúpols, el mafiós i l’assassí a sou, la noia atractiva i el poli amb olfacte—, les pàgines del llibre ens van proporcionant dosis controlades de misteri, i escenes d’acció descrites com si el lector les pogués veure. Per descomptat, com en tota novel·la negra, crims per resoldre i policies —agents a qui el director de la pel·lícula voldria emmirallar amb l’heroi nord-americà—; i un estil atapeït de sentit de l’humor i amb metàfores i frases enginyoses; tot, marca Reverté.

«Va llançar el barret, que va volar com un avió amb problemes a la pista d’aterratge.»

«El futur és una il·lusió, una cosa que tenim al davant i que mai no sabem si tocarem…»

De sorpresa en sorpresa, la tensió narrativa ens condueix a un final trepidant, un bon final, tant de la novel·la com del rodatge de la pel·lícula, en què l’investigador, com a bon deixeble d’en Clint, voldrà actuar per lliure.