FINESTRA FOTOGRÀFICA
Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.
Primer dia de jubilat
1 d’agost, 2020
Normalment, he intentat mantenir sempre treball i lleure en espais ben compartimentats. Avui però, em resulta inevitable fusionar-los, ni que sigui només per donar sortida a algunes sensacions derivades de l’esdeveniment del dia. Una jornada, que no per més esperada, resulta estranya, particular. En què els mil balanços de vida fets anteriorment semblen adquirir ara una nova dimensió.
Sensacions estranyes, potser accentuades per la també l’especial circumstància en què tots plegats estem immersos. En el meu cas, quatre mesos i mig de teletreball que han obligat finalment a fer els comiats de companys, clients i col·laboradors, de manera virtual.
Ja fa algunes setmanes que intento fer neteja d’apunts, de càlculs i de llibres tècnics, de fa anys guardats a casa, que no necessitaré. Però no em resigno a llençar segons quines coses, algunes, fruit de molt d’esforç i dedicació, i portadores de records. M’he posat a escanejar documents que probablement mai ja no faré servir, però conservant-los, tinc la sensació de no amputar res important de mi.
Però la perspectiva no és pas de recança, sinó tot el contrari. Les idees i projectes de futur vénen a superposar-se al pensament. I mentrestant, durant aquest agost que comença, el mar, el Sol, el cel i l’aire lliure podran substituir les hores soterrades a l’ordinador. Això però, tampoc no serà obstacle perquè aquest bloc, per exemple, pugui rebre noves embranzides!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Clar Francesc, ho entenc, no llencis res encara, es molt d’hora no fa ni 24 hores, espera’t ara no tens horaris, et tens a Tú i els teus, tot pot esperar, mentrestant assomeix, que canvies l’atapa de la vida,
Respira fons… I el més important… Se feliç!!
Moltes gràcies Loles, seguiré els teus valuosos consells.
Esperem que puguis reconfortar-nos amb les teva poesia tan humana, i aquestes fotografies que fan una simbiosi ben interessant. Dilluns no t’aixequis per anar a treballar 🙂
Moltes gràcies Josep! … Sí, espero no equivocar-me dilluns, je,je.
Demà ja pots llençar el rel·lotge i t’aixeques quan vulguis. El temps serà ja absolutament teu. I no corris …. tot té un temps, unes pauses. Benvingut ….
Gràcies Roser, Cert, no cal córrer …
Una abraçada!
Oh, les casualitats.
No llencis llibres, mai no se sap.
O sí, perquè ara molta cosa —però no tota— es pot trobar per internet.
La casualitat: no fa ni una setmana, estant jubilat de fa dos anys i disposant de força temps per fer el que vull, vaig pensar de fer un model de propagació de virus en un espai tancat. I realment, em vaig adonar que portava la mecànica de fluids, en aquest cas gasos, una mica rovellada. D’altra banda un fet ben natural, ja que mai no n’havia necessitat per treballar.
I, sempre encuriosit, miro quins llibres ens mostres i veig que el segon va precisament del tema. No, a casa no conservo cap llibre del tema de quan estudiava, només un capítol en un llibre anomenat «Física general». Crec que de llibre específic no en vaig tenir mai, més aviat apunts poc útils a causa de la mala lletra… que van acabar a la paperera anys abans que el paper no es comencés a reciclar a mitjana escala per part dels particulars.
Efectivament, per a mi és bo, ara jubilat, dedicar-me a temes que havia estudiat fa cinquanta anys, independentment del seu interès laboral.
Sí, mai se sap què pot passar, ni què podrem necessitar o voler fer.
Moltes gràcies Jordi pels teus comentaris.
Enhorabuena Francesc !!!!
Comparto totalmente la opinión de Jordi Doménech, de que nunca se sabe si volverán a ser útiles esos libros/apuntes que una vez significaron tanto y ahora estamos tentados a deshacernos de ellos.
Como bien sabes, el incendio que sufrimos en nuestra casa hace ya algunos años, hizo el trabajo por mí y, desde entonces, me ahorró el tener esas disyuntivas.
Pero también he de confesarte que a veces busco en los estantes algunos libros que ya no están y también encuentro otros que pensé que ya no tenía.
El gozo que producen esos hallazgos es mayúsculo, pese a que su temática esté obsoleta.
Lo dicho Francesc, a disfrutar de tu nueva etapa que seguro depararán frutos y sensaciones nuevas que, a buen seguro, actuarán como “implantes” por su decides “amputarte” alguna parte de ti al desprenderte de alguno de esos libros.
Un abrazo y recuerda que tenemos pendiente de celebrar nuestras “nuevas etapas” con un merengue en Vic.
Gracias José Antonio!
Lo del merengue está en la agenda … ¡Ah, no! Se me olvidaba que ya no necesito agenda.
Pues cualquier día que decidamos escapar a Vic, eso si, cuando el ambiente esté un poco más fresquito, no vaya a ser que se deshaga el postre antes de empezar.
Una abraçada!