9 de desembre, 2018

PASSAT, PRESENT, FUTUR
Un retall de memòria
nítid o difús,
portador
de guspires enceses,
vigilants,
amagades al cervell.
Una olor,
alguna conversa,
un clam,
un crit,
aquell instant fugaç
que s’endevina.
…/…
Ara ja no plou
i els arbres han crescut,
les certeses hi són,
però més encara els dubtes,
aparcats a un paradís
contradictori.
Sempre fa fred,
a voltes escalfor,
i m’ofego
en un got d’aigua,
però és l’ocell qui m’endevina
el trajecte millorable.
…/…
El temps avança
ferm i decidit,
no pregunta
ni respon,
i empeny a una incertesa
farcida de projectes.
Donant pistes, de vegades
perceptibles,
em remou amb les urpes,
insistent,
l’eterna aspiració
de voler ser.
Francesc Cabiró, 9 de desembre, 2018