18 d’abril, 2019
Després del gran incendi d’aquesta setmana a Notre-Dame, he tingut la necessitat (com imagino també moltíssimes persones més) de buscar imatges passades de la Catedral. Vaig sentir com si una part de mi mateix i de les meves vivències s’esfondressin juntament amb l’emblemàtica agulla de l’absis, mentre una mena de calfred recorria el meu cos astorat en veure l’escena per televisió. La imatge d’aquest post, realitzada una freda nit d’hivern a les acaballes de l’any 2010, intenta ser el meu humil tribut en forma de fotografia crepuscular a aquesta joia arquitectònica, a més de representar el desig i convicció que les experiències viscudes al seu voltant perviuran en el record.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!