FINESTRA FOTOGRÀFICA

2 de Juliol, 2017

Escolto aquest matí les senzilles melodies en piano de Satie:  Nocturns, Gymnopédies i Gnossiennes que em transporten fàcilment als records de passejades d’hivern per la ciutat, enmig de tènue boira i d’un fred ben viu.  Trepitjant restes de gel de nevades recents, i admirant com sempre, parcs i avingudes, ponts i monuments …, art de tota mena.  Melodies que m’ajuden a tornar a comptabilitzar els colors dels típics “macarons” de les pastisseries, a reviure el ressò de l’empedrat antic en les pujades a Montmartre, a tornar a notar el sabor dels menús dels bistrot, aquells locals amb certs vestigis d’un ambient bohemi, i a apreciar la traça dels caricaturistes de carrer …

Música minimalista, portadora d’imatges de regust impressionista, i que fa reviure els estats de consciència  i d’emoció que em despertava el fet de formar part, encara que durant pocs dies, del centre de l’univers …  Érem a París!