FINESTRA FOTOGRÀFICA

14 de Novembre 2015

Davant dels atemptats d’ahir a París, s’imposa la necessitat de denúncia, i d’expressió d’impotència per la percepció d’una inseguretat creixent.   Cal trobar paraules que no siguin les mateixes frases repetides un cop i un altre pels nostres dirigents, i que ens ressonen en cada episodi, des d’aquell fatídic 11-S del 2001.

El “condemnem aquests actes …”,  el “expressem la nostra solidaritat …”, el “no derrotaran la democràcia”, etc., etc…, ja no ens serveix.  Ja no ens serveixen les paraules buides que tan sols guareixen uns dies la ferida, mentre els governs tornen en poc temps a atendre els seus interessos econòmics i immediats.   Ara ens cal alguna cosa més …

Però si intento pensar ara en solucions, possibles sortides … m’en adono que del teclat només volen aparèixer articulats crits de protesta, mots sense sentit, desitjos inconnexos, expressions de ràbia continguda.  Conclusions i pseudosolucions que es podrien irremeiablement sumar al llistat de despropòsits i buidors que jo mateix volia denunciar.

La immediatesa, la proximitat, el fet de sentir-nos fàcil objectiu, en definitiva: la por, són grans factors que ens poden abocar a l’estigmatització automàtica de col·lectius (molt alerta). Condicionants que ens bloquegen i  impedeixen veure que, el que segurament cal trobar són noves polítiques intel·ligents, decidides i globals que vagin orientades a l’arrel d’aquests conflictes.

O són potser aquestes, també, paraules buides?

Imatge:  “Place de La Republique” (París 2010)