23 de novembre, 2019
ONES
Ritme, desig constant, / perseverança, / espurnes d’escuma blanca / que pessiguen sentiments. / Avui no estaven quietes, / ni de molt, les ones. / Altives i solemnes, desafiants, / mostraven tota la potència.
El mecanisme no s’atura, / l’estímul del vent, / energia transformada … / Més records que van i vénen. / No em bellugo de la platja, / quedo immòbil, quiet, hipnotitzat, / davant la màgia de l’etern / somriure.
Reien? Deixaven com una rialla, / quasi impertinent, / tot just abans de fondre’s / al rompent estabornit. / Cal però dispensar el seu to / i descortesia. / La seva vida breu reclama, / si més no, condescendència.
Eterna dansa aquàtica, / a voltes en remor subtil / o d’altres, música brillant, / sempre disponibles. / Perquè les ones ens parlen / amb un llenguatge peculiar, / que no sempre abastem / a desxifrar.
(Imatge: El Masnou, costa del Maresme, des de Badalona).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!