FINESTRA FOTOGRÀFICA

5 de setembre de 2022

Una església amb pinta de castell. O una fortalesa destinada a església? En observar per primer cop la naturalesa del conjunt, l’apreciació d’un visitant novell tant podria decantar-se per una cosa com per l’altra, si no fos que, ja d’entrada —guia turística en mà— sap que es trobarà amb la catedral de Sant Pere, del s. XIV.

L’home porta tota la tarda deambulant pel nucli antic de la ciutat; fa pocs dies que hi és i ja se n’està enamorant. Mirava de fer temps fins a l’hora de trobar-se amb la xicota francesa amb qui ha quedat. Ella és bastant més jove que ell, però això no és cap impediment per saber que li agrada, o potser és aquesta la causa principal… La seva vista oscil·la entre la immensitat de la façana medieval i les agulles del seu propi rellotge de polsera. Mentre l’espera, arrepenjat a la paret d’una de les dues torres circulars, comprova que només falten cinc minuts. Tot i que la Claire va sempre atrafegada, acostuma a ser puntual.

Una estampa similar apareix al capítol III i últim de “La noia del parc” (edit. Neopàtria, 2022). Però, atenció, no us confongueu!, la noia del parc no és la Claire de Montpeller, sinó la Clara, una model misteriosa que un pintor va trobar-se un dia a Badalona.