FINESTRA FOTOGRÀFICA

15 d’abril de 2023

Caminem pels estrets carrers de la Medina sense un rumb fix, tot badant aquí i allà; en qualsevol racó pot ser que s’amagui alguna sorpresa, no s’ha de perdre detall. Veiem com un home ens observa. Sense deixar d’arrossegar la seva bicicleta, ens fa un senyal perquè el seguim. En desconfiem, d’entrada; però, després d’uns breus instants de dubte, accedim a la seva invitació. Darrere del guia improvisat anem serpentejant nous carrerons solitaris, impregnats tots ells de la mateixa atmosfera sorrenca i vermellosa. Fa força estona que el bullici de la plaça ha quedat apagat. Segurament, sense l’home de la bici, no sabríem tornar enrere, així que no hi ha més remei que continuar seguint-lo.

Finalment, després d’una mitja hora de trajecte, arribem a un gran magatzem-botiga de venda d’objectes de tota mena, artesania a dojo: catifes, penjolls i collarets, joieria diversa; ceràmica, vestits, gel·labes i barrets, miralls… la llista seria inacabable. Mentrestant, el nostre guia privat ha desaparegut —després de rebre, només faltaria, la seva propina—. Entrem a l’escenari multicolor de la botiga. Comença la tria, que dona pas tot seguit a un regateig, tant interessant com esgotador. El temps, allà dins, se’ns atura per un bon grapat d’hores. En sortir-ne carregats de souvenirs ja s’ha fet fosc. El camí de tornada caldrà trobar-lo tots sols.