FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

22 de febrer de 2022
0 comentaris

Mare

22 de febrer de 2022

Avui fa just un any que la mare se’n va anar…

En mi és aquell record

d’unes galetes rodones

i foradades,

de la troca de llana

i les agulles de cosir,

d’una bata de col·legi

de ratlles rectes i planxades.

Recordo la xocolata de pedra,

el teu cafè ben carregat

i el pot de llet condensada.

La barrera del parxís,

l’entrega de la setmanada,

també el número dels cecs

i aquell etern, vigila noi!,

que també era del pare.

 

Després una escletxa,

una distància,

tardes de càmping,

serenes i llargues.

Una cuina atrotinada

a Roquetes,

d’on grapats de canalons

i altres meravelles brollaven.

La llavor d’un micaquer,

el pou d’aigua potable

i el quartet de les eines,

que amb l’adeu a l’avi Esteve

van perdre la lluentor…,

i nosaltres,

l’alegria esbojarrada.

Seguí la paraula

no del tot dita,

poc expressada.

Mai per mai,

ni un sol retret, però sí,

un t’estimo evident

i complicitat en la mirada.

Callar, no contradir,

dubtosa virtut, valuós defecte.

Visites i trucades.

Finalment, l’ensurt,

el repòs i la calma…

Estimades cendres al mar,

retrobament de parella

i, per sempre, l’enyorança.

 

A la fotografia (de l’Esteve Cabiró): Assumpció Gómez, Pepi i Francesc Cabiró, a la riera de Martí Pujol, de Badalona, cap al 1962.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.