FINESTRA FOTOGRÀFICA
Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.
Mare
22 de febrer de 2022
Avui fa just un any que la mare se’n va anar…
En mi és aquell record
d’unes galetes rodones
i foradades,
de la troca de llana
i les agulles de cosir,
d’una bata de col·legi
de ratlles rectes i planxades.
Recordo la xocolata de pedra,
el teu cafè ben carregat
i el pot de llet condensada.
La barrera del parxís,
l’entrega de la setmanada,
també el número dels cecs
i aquell etern, vigila noi!,
que també era del pare.
Després una escletxa,
una distància,
tardes de càmping,
serenes i llargues.
Una cuina atrotinada
a Roquetes,
d’on grapats de canalons
i altres meravelles brollaven.
La llavor d’un micaquer,
el pou d’aigua potable
i el quartet de les eines,
que amb l’adeu a l’avi Esteve
van perdre la lluentor…,
i nosaltres,
l’alegria esbojarrada.
Seguí la paraula
no del tot dita,
poc expressada.
Mai per mai,
ni un sol retret, però sí,
un t’estimo evident
i complicitat en la mirada.
Callar, no contradir,
dubtosa virtut, valuós defecte.
Visites i trucades.
Finalment, l’ensurt,
el repòs i la calma…
Estimades cendres al mar,
retrobament de parella
i, per sempre, l’enyorança.
A la fotografia (de l’Esteve Cabiró): Assumpció Gómez, Pepi i Francesc Cabiró, a la riera de Martí Pujol, de Badalona, cap al 1962.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!