25 de Novembre 2007
Les boires matinals a la ciutat de Lisboa …
La fotografia és del dia 1 de Gener d’aquest 2007, i és tot just la primera que vaig fer de Lisboa, i també la primera de l’any.
Fins ben entrat el matí, la boira ho envaïa tot, però no per això treia encant a la ciutat, si no tot el contrari, donava als carrers i places un aire misteriós … Volíem veure-hi més enllà de la seva opacitat per la pressa en descobrir una ciutat que tot just acabàvem de trepitjar.
Boira, Névoa …, és també el nom …
… de la excel·lent cantant catalana de Fado Portuguès.
Fa uns tres anys vaig escoltar-la per primer cop en un recital seu durant les Festes de Maig a Badalona, i va ser un veritable descobriment.
La seva particular veu i manera de cantar el Fado, juntament amb el refinament instrumental de l’incondicional músic Eduard Iniesta, confereixen a aquest gènere musical una nova dimensió. A tot això s’hi suma l’altíssima qualitat dels enregistraments, tant d’els arranjaments de temes clàssics del fado com d’els de pròpia inspiració :
"De un jogo de xadrez somente somos
peôes que, sem razâo, move o destino.
Das nossas vidas nâo somos os amos.
Sâo suas como seu é o desatino.
Os quadros que sâo negros sâo as noites,
e aqueles que sâo brancos, os dias.
Vivemos desde o berço até a morte
o tempo que durou a nossa partida.
Depois caímos na caixa vazía.
Destino é, destino é, destino é um fado xadrez.
… del seu últim treball, "Fado distraído", el "Fado Xadrez", amb lletra de Névoa, i música d’Eduard Iniesta.
(un plaer per els sentits)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!