FINESTRA FOTOGRÀFICA

17 de juliol de 2026

.           

A la part més antiga del poble-ciutat mariner, hi ha un carrer dit del Carme; en una de les façanes, una capelleta amb la Verge. I el dia 16 de juliol, sota la imatge, hi arriba el pas en processó: la Verge del Carme damunt d’una petita barca. Ja cap al vespre, l’altar improvisat s’inunda de flors; a la plaça del costat s’hi han cantat havaneres. I, després del concert, el gruix de la gent s’acosta al peu de la imatge, canta de nou —ara una pregària—, compra candeles i ciris i en fa a terra un estol. Espalmatòries de plàstic, vermelles i grogues, decoren el passeig a tocar, davant mateix de la Verge. Tot el poble és aquí; i gairebé no s’hi veuen turistes, abocats com estan a les atraccions de fira, als bars que hi ha per arreu i a la platja, i a comprar souvenirs en les parades ambulants.

Al carrer del Carme, aquest vespre, es respira devoció i amistat, salutacions i xerrades; els vilatans de totes les edats, un bon grapat encara mariners —d’altres, segur, amb un passat prop de la pesca— tenen la tradició ben arrelada; cosa evident, perquè la Verge somriu. L’endemà la passejaran de nou, aquest cop pel bell mig de la badia. Pesquers i embarcacions esportives en seran el seguici, i la superfície de l’aigua rebrà una estora de flors.

En les pròximes jornades, les corregudes de bous capllaçats agafaran el relleu de les festes del Carme a La Ràpita. Això (observat per un semiforaster que no ha assimilat encara tal tradició) ja demanaria un apunt separat, i potser amb unes altres paraules. Veurem, què és el que passa…