24 de gener de 2026

Durant tot el dia d’avui anava pensant que feia ja una setmana del meu últim apunt a la Finestra, i que ja era hora de fer-ne un de nou. Així que revisaria abans algunes imatges guardades per a l’ocasió, però… El vent de tarda se m’ha avançat amb aquest regal inesperat: la badia dels Alfacs convertida en una llacuna daurada —o millor rogenca, ben mirat— i uns núvols pastel apressats per les masses d’aire. En alçar els ulls cap a la finestra (la real, no la simulada), de sobte el color roig ho envaïa tot, gairebé sense matisos; només el verd enfosquit de la palmera posava el contrapunt.
Tanmateix, ha estat una visió efímera, que en pocs minuts s’ha deixat guanyar per l’hora blava, i tot seguit per la penombra, fins a arribar a la foscor absoluta, que és la que domina ara, mentre escric l’apunt que fa uns instants no imaginava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!