FINESTRA FOTOGRÀFICA

26 d’octubre de 2025

Els dies de tardor es presten a canvis de temps sobtats. El matí pot despertar-se radiant, i a mitja tarda cobrir-se el cel de nuvolades. Avui ha passat a l’inrevés: matí tapat i plujós fins al migdia, alhora que una fresca incipient barrejada amb humitat anava calant per sota la meva caçadora, encara de roba lleugera. Perquè, en escampar una mica, hem sortit a caminar pels voltants del cementiri, que s’enclava en un lloc privilegiat amb vista a la serralada del Montsià, i custodiat, a més, pel turó de Guardiola, on un Sant Crist amb els braços desplegats dona empara a tota la ciutat, a la badia dels Alfacs, a la immensa plana del Delta i mar enllà; malgrat que ho fa d’esquena on reposen els difunts, segur que compten igualment amb la seva protecció.

Aquest “Montmartre ebrenc” no és ple de pintors bohemis i dibuixants de caricatures, sinó que està envoltat d’oliveres, garrofers i bosc de pineda; tot un goig trepitjar les catifes de gespa i de pinassa, mullades per la pluja acabada de caure. El vent bufava suau, tot i que semblava gèlid, potser perquè ha estat el primer dia de la temporada en què el termòmetre descendia per sota dels quinze. Ara bé, tampoc no n’hi havia per a tant, però sí que el just per provocar que els peus —encara amb calçat d’estiu— se’m refredessin (són un dels meus punts febles).  I ha estat aleshores quan la massa blanca i allargassada ha aparegut, travessant com una fletxa l’aire ja límpid i transparent, sobrevolant tot l’escenari com en actitud desafiant… Pretenia conjuntar amb les parets emblanquinades del recinte reservat? O potser l’únic que volia era avançar-se a les visites que hi haurà al lloc d’aquí a pocs dies, per fer així la seva salutació particular als habitants del cementiri, i, de passada, picar l’ullet als qui deambulàvem avui per la zona?

Com passa en aquests casos, la visió ha estat efímera. L’empenta del vent, que era més d’alçada que de superfície, s’ha encarregat d’esfilagarsar el satèl·lit volador i, tant vius com morts, hem tornat cadascú a la nostra rutina i als nostres pensaments aleatoris… Fins que s’esdevingui el pròxim albirament.