21 de gener de 2025
Aturat en sec, es trobava immers en una gran indecisió. Havia arribat a un lloc idíl·lic, per a ell era com una petita platja. I —tot que estava ben freda— entrar-hi del tot, cobrir-se fins al llom, com el temptava! Però aquell doble revolt l’intimidava. Què hi hauria més enllà d’aquell camí d’aigua sense final? Més respecte —que no por— li feia encara la immensa casa quadrada del davant, tot un gegant al mig del pas… Malgrat tot, tenia clar que per la carretera no travessaria; el cotxe ja s’allunyava… Però, i si en venien més? No tenia més remei que deixar petja al fons del camí mullat. De passada, aprofitaria per calmar la set, que feia estona l’amoïnava.
Fotografia: Contrallum amb gos, cotxe i antiga estació de tren, al canal de l’esquerre de l’Ebre a l’altura de La Petja.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!