FINESTRA FOTOGRÀFICA
Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.
La noia del parc
9 de juny de 2022
Si la meva mare visqués, diria que “d’avui en vuit” es presentaria el meu llibre. I jo, fent gala d’aquell esperit adolescent amb què m’agradava puntualitzar les coses, li rebatria dient-li que no; que, si faltava just una setmana, era més exacte dir “d’avui en set”.
Sigui com sigui, el pròxim dijous dia 16, es presenta la novel·la La noia del parc, la qual, fa més de tres anys va començar a treure el cap a la pantalla del meu ordinador. Escrita en un any i mig, gairebé d’una tirada, va passar després per múltiples revisions i reescriptures… I, després d’estar atrapada al word tot aquest temps, donant-hi voltes, ara —de la mà de l’editorial Neopàtria, que ha confiat en el text per publicar-lo— La noia del parc es dona a conèixer, veu la llum; queda lliurada a la vostra lectura i consideració.
Aquí, la sinopsi de la contraportada:
On se situa la línia divisòria entre allò que creiem ser i allò que som?, entre el que sentim i què imaginem? Aquesta és una narració que explora les contradiccions de la pròpia identitat: en Tomàs és informàtic, però s’ha proposat escriure una novel·la, en la qual anirà agafant forma el personatge d’en Bernat, un pintor d’estil naïf a qui una noia misteriosa se li ofereix per fer-li de model, però sota certes condicions…
Entre Sitges i Badalona, París i Montpeller, tant l’escriptor novell com l’artista de la ficció s’aniran movent en dues històries paral·leles, on els veurem immersos en el seu afany particular —de canvi l’un, de reafirmació l’altre— i en la recerca intermitent de companyia. Dos relats que es complementen, i en què els personatges femenins seran els qui aniran marcant la pauta dels esdeveniments.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perq no comptaves Avui.
Moltes felicitats. Serà un èxit n estic segura
Gràcies, Margarida!
M’ha agradat.
Imatgino que can Dalmau estarà inspirat per el parc de Can Solei de Badalona
Moltes gràcies, Adrián.
Doncs, sí. El Can Dalmau de la novel·la és Ca l’Arnús, parc que complementa el de Can Solei.
El nom de Mas Dalmau apareix en els primers documents que fan referència als terrenys on s’ubiquen els dos parcs. D’aquí vaig agafar el nom per a la novel·la:
“L’origen de Can Solei es remunta a una antiga finca agrícola ja documentada a l’arxiu del marquès de Barberà en una escriptura de 1565, que diu el següent: “Peça de terra de 7 mujades que és el mas Solei; es troba en acte de venda que Francesc Castellet de Barcelona i Joan Albert de Perpinyà feren a Dalmau Ros.” Un altre document de final del segle XVIII indica de quina manera s’havia anat conformant la propietat: “Cal suposar que la casa i terres que foren del doctor Pau Romà es componien quan les comprà la seva mare Isabel Romà, de diferents trossos, com eren les del mas dit antigament Dalmau, després Coma i últimament Solei; de les que foren de Francesc Porreras i a les que hi sumà el doctor Romà per la part de dalt o tramuntana que foren de Planas i de Rovira.”
(Text extret de la web de l’AMB).