23 de març 2025
Suggerent seria, si no fos perquè la noia està tan integrada en el paisatge urbà que la majoria dels mortals li passen pel costat sense mirar-la. No va ser el cas de quan vaig descobrir-la: faccions serenes i front ample, la seva mirada perduda en l’infinit… Silueta de formes aplanades a consciència, un bust ple de magnetisme. En canvi, poca gent sembla detectar la presència gegantina.
I es diria que ella, amb posat serè i altiu, vulgui rescabalar-se del despit: «No sou mereixedors que sigui jo aquí, enmig de tots vosaltres; tinc altres afers en què ocupar-me, i gaudeixo de les notes musicals i virtuoses que traspassen, dia sí, dia també, les parets de l’edifici del costat. Amb això ja estic més que satisfeta».
(Imatge de l’escultura “Carmela”, de Jaume Plensa, instal·lada a Barcelona davant del Palau de la Música i cedida per l’autor a la ciutat de manera temporal).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!