27 d’agost de 2022
Hi ha dies en què, no saps ben bé per quin motiu, t’envaeix una certa apatia. Vols fer coses, com un dia normal, però no hi ha manera. Com si una força superior volgués frenar-te la teva iniciativa. Per sort, no em passa sovint, això, però avui sembla ser un dia d’aquests, un dia d’estaborniment. Mogut com per inèrcia, m’he posat a endreçar fotografies que tenia per classificar, per veure si la seva visió m’il·luminava. I amb aquesta de la imatge —d’un cel de desembre de 2020; plena pandèmia— crec haver trobat la llum (mai millor dit): Barcelona, des de Badalona. Un paisatge de balcó, de sobres conegut, però que els núvols fan que sempre sigui diferent…
Diria que l’energia sembla reactivar-se. Caldrà aprofitar aquest últim dissabte d’agost, abans que retornin les tempestes, abans que els dies s’escurcin de veritat, abans que comencem a enyorar aquesta calor que ara diem que ens martiritza.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!