A banda i banda del Passeig dels Til·lers s’apleguen un seguit de cases modernistes i noucentistes, concebudes com a cases d’estiueig de la burgesia catalana del XIX, just després de l’arribada del ferrocarril i de la construcció del Balneari Blancafort al nucí urbà del municipi de La Garriga.
I així, vem anar descobrint finestrals, balconades, enreixats en “cop de fuet”, i tota mena d’inscripcions i trencadissos que reflectien aquella llum del dia, ideal per a la pràctica fotogràfica.
He escollit aquest imatge per l’apunt per que crec que simbolitza bé la fusió entre modernisme i natura, la qual va servir en gran part de font d’inspiració als creadors d’aquest corrent arquitectònic. Així, els artistes modernistes s’esmerçaven en identificar formes de la natura, plantes, animals, fòssils, que després reproduïen d’una manera o altra en les seves obres, plenes d’ondulacions i sinuositats altament suggeridores
Manel Joaquim Raspall (1877-1937) va ser un dels principals arquitectes que van contribuïr a la configuració d’aquest llegat al municipi. Deixeble d’en LLuís Domènec i Muntaner, va realitzar una gran diversitat de construccions arrèu de les poblacions de la comarca, destacant-hi la famosa “Illa Raspall” a la Garriga mateix, un conjunt de cases situades a l’inici del passeig construïdes ja a principis del sècle XX, i conegudes com “La Bombonera”, Casa Barbey, Torre Iris i la Casa Barraquer.
Podeu visitar, si us vé de gust, una selecció de fotografies a l’enllaç:
http://www.femfotos.cat/passejant-amb-femfotos-ruta-urbana-a-la-garriga/
i tambè, sobre Arquitectura modernista i natura:
http://www.poblesdecatalunya.cat/tema.php?t=9
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!