10 de febrer, 2019
La neu i el fred omnipresents, el paisatge blanc eternament nadalenc, són el marc natural i incomparable on uns nens juguen a l’hoquei. Un món i una realitat contrastables amb l’ambient gairebé primaveral a Catalunya d’aquests primers dies de febrer. Una quotidianitat que aquí ens fa reviure un altre cop les benediccions de Sant Antoni Abat, admirar com alguns ametllers ja comencen a florir, però també a veure per televisió manifestacions que destil·len odi, o a esperar amb neguit i malestar l’inici d’un pseudojudici. A milers de kilòmetres de distància, vuit persones de vida encara curta gaudeixen del seu esport predilecte, probablement alienes a altres episodis vius dins la mateixa Europa. Vivències tan llunyanes com alhora properes per la immediatesa del Whatsapp. (Fotografia: Raimon Cabiró)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!