20 d’abril de 2025
Entre el repic continu de tambors, la comitiva avança; solemnitat del Divendres Sant en processó. Participants, molts; de públic que s’ho mira, no en falta. Uns i altres, immersos en el ritual, barreja de folklore i devoció; una religiositat arrelada, sigui pel costum, per les creences o la moda.
Enmig de l’amalgama, observo els elements: tota una geometria variable (concepte manllevat pels polítics, ves per on): cons punxeguts aplanats per una perspectiva que els converteix en perfectes isòsceles, cilindres prims —horitzontals i verticals— que s’entrecreuen els uns amb els altres, un con truncat i, dalt de tot, una filera de casquets esfèrics fent atalaia, guaites immòbils dels passos dels natzarens d’ulls d’oval diminut. En un racó, el trapezi d’una balconada; en l’altre, una cabellera rossa conforma un triangle equilàter; i, a dos terços de la imatge, un bon ram de tulipes espurnejants, de laterals el·líptics, emmarcades pel gran arc circular del pont proper.
Certament, la Setmana Santa podria ser vista també com una pura geometria.
(Imatge: Processó del Divendres Sant a Tortosa, en passar per davant del Pont de l’Estat).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!