FINESTRA FOTOGRÀFICA
Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.
6 de setembre de 2026
2 comentaris
Garrofer
6 de setembre de 2026
En un setembre que s’assembla més a canícula d’agost, l’única cosa que un pot fer —en certes hores— és amargar-se sota un…
GARROFER
A l’ombra del garrofer,
l’aire del mar reconforta;
la platja està lluny,
si bé arriba igualment a la vall
la brisa de marinada.
Però a dues passes del garrofer,
el sol cau a plom
i estaborneix pensaments,
aplaca el cervell,
que tendeix a embullar-se.
A fora del garrofer,
el sol et crema l’esquena,
fa que acluquis els ulls
i segresta consciències;
el pas es torna maldestre.
Però a l’ombra del garrofer,
l’oreig de nou es tempera,
és possible llegir,
escoltar dels ocells la conversa;
ha estat gairebé com renéixer.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això de la marinada és ben curiós. Bufa del mar cap a terra i de dia, però dic jo que deu bufar alt, perquè a ciutat visc davant del mar i no m’arriba. En canvi, hi ha un poble a prop del meu, a més de cinquanta kms del mar, on cada vespre la marinada hi bufa de meravella. Em fa pensar en el llibre del Lluís Foix, LA MARINADA SEMPRE ARRIBA. Parla del seu poble, Rocafort de Vallbona, a l’Urgell. Marinada capritxosa!
I ja tinc ECLIPSI.
Salut!
A Badalona es notava, i força. En canvi, a La Ràpita arran de mar, trobo que no tant (potser la frena el Montsià?).
Bon eclipisi!
Abraçada!