FINESTRA FOTOGRÀFICA

10 de maig, 2020

L’any 1940 va ser el de la primera cremada del dimoni, qui sap si com a intent de revulsiu per superar males consciències i els estralls generats per una guerra civil just acabada. Avui en fa doncs vuitanta, durant els quals s’ha deixat de fer només una vegada, la del 1944, sembla que per manca de pressupost. A partir d’aquell any, la tradició s’ha seguit de manera ininterrompuda. Una pràctica inspirada en un dels escrits del Baró de Maldà, extret del seu famós dietari “Calaix de Sastre”, on el 1785 explica haver vist, a la platja de Badalona, uns pescadors cremant un “figurón”.

Aquest 2020 serà doncs el segon any des d’aleshores en què no hi haurà cremada, ja que tenim entre nosaltres un altre “figurón”, el qual tampoc no resulta visible, com el dimoni, però que sí que ho són, i molt, els seus efectes. Aquest virus altament contagiós, que ens obligarà a deixar la festa – no és pas moment de fer celebracions – per a pròximes edicions.

Una altra mena de festa (o caldria millor dir, tempesta) és la política, que ha sorgit a la nostra ciutat (sempre laboratori de proves), arran de la dimissió forçada de l’alcalde. Una tempesta que haurà de quedar aclarida el dia 12, justament l’endemà de Sant Anastasi nostre patró. Aquí, en una batalla no gens soterrada, àngels i dimonis declarats van afanyant-se a ocupar posicions de cara el Ple definitori de dimarts.

I mentrestant, enmig del combinat que ens brinden la preocupació per la salut, el confinament ja de dos mesos, l’estrany ús de la mascareta, els contactes virtuals, l’excés de picabaralles polítiques de baix nivell, rodes de premsa de l’època franquista, els negres auguris dels experts, el daltabaix econòmic que comença, les tandes d’aplaudiments, l’interès inusitat per sortir a fer esport o les mesures de distanciament, que tanta i tanta gent deixa de complir, intentarem d’alguna manera mantenir viu l’esperit d’aquesta festa, que no és altre que el de poder fer foc nou de tots els mals presents, i si pot ser, dels que puguin estar encara per venir.