5 d’Abril 2015
La llum del sol, filtrada suaument a través de la tènue capa d’aire humit que sura silenciosa per damunt de l’aigua quieta, rebota i rebota juganera fins penetrar sota el mirall líquid.
Petits núvols de mosquits competeixen entre ells per ocupar el millor espai, una batalla sense treva que esquitxa de tant en tant la superfície de l’estany.
Alguns capgrossos intenten fugir de la contesa, protegits dins els seus cercles concèntrics i infinits.
L’escalfor suau del migdia d’hivern, és la directora d’orquestra d’aquest micro-hàbitat envoltat de silenci, mentre jo continuo la meva particular recerca de reflexos i colors, dels capricis d’aquesta llum que mai s’esgota.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta llum que mai s’esgota… dius bé
Llum juganera, llum fugisera … font d’inspiració