21 de Febrer 2015
Mentre els meus passos remouen el camí polsós dels dies d’estiu sense pluja, arribo a l’espai on la glorieta del parc presideix la plaça.
Travesso el passadís que formen les copes de l’arbrat, com un petit túnel d’ombra i aire fresc. Un embolcall que insinua la pau i solitud que estic a punt d’assaborir.
La ment comença a serenar-se, els pensaments a fluir, … s’ha complert l’objectiu!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona per l’exposició i la serenor
A Badalona tenim aquest petit parc, que resulta de vegades terapèutic,
Una abraçada!