24 de Setembre 2016
Només per un instant fugisser la realitat ha quedat capgirada.
L’ocell pot alçar el vol en qualsevol moment, però aquest cop ho farà baixant a nius de copes invertides, endinsant-se a l’espai existent sota les profunditats d’un cel enfosquit.
Copiarà direcció i sentit a les gotes de pluja que van omplint el bassal, vora el llac, vora el silenci tardorenc de les arbredes del parc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!