FINESTRA FOTOGRÀFICA

2 d’abril de 2021

   (1)           (2)

El viatger ha pogut saltar per segona vegada l’Atlàntic. I aquest cop es troba cap per avall, a la part sud del Continent. Tan lluny i tan a prop! La immediatesa del WhatsApp fa que les distàncies s’escurcin, que les absències siguin més lleus i digeribles.  Imatges i paraules volen a una velocitat inimaginable. El món es fa petit, però tot i això, la seva immensitat queda palesa en les fotografies que arriben.

El viatger ja trepitja noves ciutats, però amb el delit de començar a explorar natura. Primer, un racó idíl·lic de selva, després serà el cim d’una muntanya. Més enllà l’esperen torrents i cascades i un gran llac sense final … Paratges naturals, aigües de cristall, coves i geleres.

La calor de l’estiu encara té aquí recorregut, però als 1.500 m d’altitud, la cosa canvia. Ara mateix s’infiltra entre les capes de glaç —mig soterrades i translúcides– d’una gran massa freda. Textures i tons de colors es confonen arreu. Els mapes diuen que hauria de ser el blau, però resulta difícil discernir el to dominant. El gris, el sèpia i el verd lluiten també per imposar-se, perquè la llum sembla incontrolable. La càmera està a punt de borratxera, ja no sap per on triar, de tantes possibles preses. Han quedat, ell i l’aparell, com atrapats i embadalits enmig de l’espectacle.

Imatges cedides per Ⓒ Raimon Cabiró:

(1) Riu Calabalumba, al peu del “Cerro Uritorco” (Capilla del Monte, província de Córdoba)

(2) Detall de la gelera de “Hielo Azul” (El Bolsón, Patagònia Argentina, a tocar de Xile).